El Quebec és un país enorme (1 667 441 km²): com tres vegades França o quatre Alemanya. Però està molt poc poblat: l'any 2007 hi residien només 7 700 807 habitants, només una mica més que Catalunya. Aquesta població, a més, es distribueix de manera molt irregular: l'any 2006, a l'illa de Mont-real s'hi concentraven 1,8 milions de persones, mentre que a la regió de nord-du-Quebec, que ocupa el 43% del territori, només n'hi vivien 40 637.
Però no patiu, que això és un bloc, no pas una enciclopèdia. Aquesta feina ja l'han feta altres molt millor en pàgines com aquesta. Aquí només vull donar pistes per a entendre millor el país sense enfarfegar ningú.
Si hagués d'arriscar una fórmula per sintetitzar aquesta societat, diria que el Quebec és una nació d'origen francès covada a Amèrica sota l'Imperi Britànic. Dels quatre elements de la fórmula, el tercer és sens dubte el més fàcil de justificar: es miri com es miri, el Quebec es troba ubicat a Amèrica del Nord. El primer, el fet de ser una nació, també té la seva gràcia, perquè a hores d'ara ja pràcticament no discuteix ningú; hi arribarem quan toqui. Pel que fa als segon, és a dir, el caràcter francès del país, resulta raonablement fàcil de justificar, no sols pels orígens, sinó per la realitat actual: penseu que els francòfons encara hi són el 82% de la població. Aquí, però, cal algun matís: el 7,9% dels habitants del Quebec són anglòfons, i el 10,1% són al•loglots, que aquí denominen allophones ("al•lòfons"), és a dir, persones que tenen una altra llengua inicial ("langue maternelle") que encara comprenen. Notareu que els anglòfons no compten com a al•loglots. No és cap error. Anglòfons i francòfons són els dos pobles fundadors de l'estat canadenc i, per tant, es reconeixen una sèrie de drets mútuament.
Finalment, el tercer element de la fórmula és la dependència del Quebec a l'Imperi Britànic. L'any 1763, el Regne Unit es va emparar de les colònies franceses de la Nova França, i aquesta dependència marca molts dels aspectes de la seva vida fins i tot avui dia. Començant, esclar, pel fet que encara avui forma part d'un estat de majoria anglòfona integrat a la Commonwealth. Per posar un exemple de què significa això, n'hi ha prou de recordar que dimarts passat, el govern canadenc va presentar el Discurs del tron, és a dir, el programa d'actuacions per a l'any que ve. El discurs, se suposa, el va escriure primer ministre amb el seu gabinet. Però no us penseu que el llegís ell: ho va fer la representant de la reina d'Anglaterra al Canadà, una elegant dona d'origen africà que va anar alternant el francès i l'anglès de manera exquisidament equilibrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada