precioses. No em direu que aquesta espècies de lliri no ho és.
Doncs ahir estava colgat per la neu, i avui tan fresc. I com aquesta, dotzenes.
Tilburg és una mica així. Un paisatge urbà suburbial amb una universitat petitona, i un centre de recerca en multilingüisme francament interessant. De moment hi he saludat/conegut en Guus Extra, en Sjaak Kroon, l'Ad Backus, en Ton Vallen... A banda de la Karin i la Carin, les dues secretàries.
Diria que el món neerlandòfon és dels pocs que conec en què el terme sociolingüística s'usa gairebé com a casa nostra, en un sentit ampli que no exclou ni els lingüistes ni els antropòlegs ni els sociòlegs... Molts provenen de la dialectologia social, com Labov o Trudgill, perquè els problemes estàndard / dialecte aquí sí que són de debò. Aquí, un parlant de limburguès i un de flamenc occidental no s'enténen si amb diccionari. Que n'aprenguin, els blaveros! Mireu si les diferències són importants, que el govern ha reconegut el limburguès i les llengües baix saxones -amb A, malpensats- com a llengües regionals o minoritàries.
L'ambient en aquests cercles està una mica una mica enfonsat. Els conflictes i les polèmiques sobre l'islam estan ensorrant la seva feina de reconeixement de les aportacions que els immigrants han fet a la cultura neerlandesa. Diuen que creix la por entre els uns i els altres, que es tanquen els límits intergrupals, que s'accentua la desconfiança. En, qualsevol Mehmet, està
deixant de ser en Mehmet, i cada vegada torna a ser només un turc. Per cert, en Guus Extra va publicar un llibre que es diu De taalen van de Nederland: les llengües dels Països Baixos. Dilluns els he d'explicar com estan les coses de llengua, polítiques i identitats a Catalunya. Aviam si els fa gràcia la noció de llengua pròpia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada