Un dels elements clau a l'hora de descriure sociolingüísticament una societat és entendre'n els subgrups i els respectius imaginaris etnolingüístics. Aquest estiu, el grup d'Els Catarres ens ha ofert una cançó, Jennifer, que sintetitzava alguns dels tòpics dels catalans i sobre les xonis, variant femenina dels quillos. Avui, tal com mostra l'Ara, dues emissores han coincidit a fer una rèplica a la cançó que contribueixen a donar més tòpics sobre catalans i quillos, amb el mateix nom: "Montserrat"
Resulta interessant que les dues noves cançons reprodueixen uns estereotips dels quillos absolutament ancorades en una ideologia carpetovetònica. Deu ser un resultat de voler extremar les oposcions, però malament aniríem si tots els quillos de Catalunya fossin feixistes violents com els pinten a les cançons. En tot cas, no sé si aquest reguitzell de cançons mostra com veuen tots els catalans als quillos, però aniria e trobar una veritable rèplica a les cançons. M'ensumo que els fatxes intolerants serien euns altres. I això ens mostra una cosa: en els debats actuals, investir-se de tolerància deu ser una forma positiva d'autoconcebre's.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada