dimarts, 30 d’octubre del 2012

Enquestes dubtoses

Ahir la Vanguardia publicava una enquesta electoral en què, entre altres coses, s'hi deia que CiU pujava menys que fa 15 dies, que el PP no baixava tant com s'havia previst, i que C's pujava molt respecte de l'enquesta anterior. L'evolució descrita no és creïble.

Per què? Déu nos en guard d'entrar en la previsió de vots per a cada partit. Però hi ha un detall de la mostra de què se servia l'enquesta que la fa poc creïble. Resulta que l'enquesta anterior d'aquest diari, publicada 15 dies abans, s'havia servit d'una mostra on hi havia un 49,4% de catalanoparlants i un 26,7% de castellanoparlants. A l'enquesta d'ahir, aquestes xifres havien passat a 45,8% i 30,3% respectivament (La Vanguàrdia, 28 d'octubre 2012, pàg. 18).

Ara no entrarem en si aquests percentatges reflecteixen o no el cos de votants català, que crec que no. M'interessa sobretot la comparació. És obvi que tot i els esforços del ministre Wert, la població de Catalunya no s'ha espanyolitzat tan ràpidament en dues setmanes. Per tant, si la gent no ha canviat en 15 dies, l'única explicació és que la mostra emprada per a les dades d'ahir no era igual que la mostra de quinze dies enrere. En bona lògica, dues mostres tan diferents en un aspecte tan crucial no no es poden comparar. És com comprar naps i cols, o peres i pomes.

Fa temps que em demano com pot ser que les empreses de demoscòpia al nostre país prescindeixin de les variables lingüístiques a l'hora de treballar. Fa uns quants anys vaig encarregar al  sociòleg Rafael Castellóo que analitzés l'evolució sociolingüística del País Valencià servint-se de les enquestes que hi havia fet el CIS, i el resultat va ser demolidor: senzillament, no es podien comparar,perquè de vegades incroporaven molts autòctons i d'altres vegades incorporaven massa imigrants espanyols a la mostra!

En el cas de l'equesta de La Vanguardia, les quotes han estat proporcionals per a las variables edat, sexe i dimensió de l'hàbitat. No ho entenc. Només pot justificar-se si es parteix de la convicció que per fer una enquesta sobre unes eleccions com les catalanes, el sexe -per dir alguna cosa- és més important que la llengua habtiual. Hi ha algú que s'ho cregui, per aquests verals?

Només dos comentaris: (1) si no han parat esment a aquest canvi, tots els analistes que ahir i avui hagin provat d'explicar els canvis en els resultats deuen haver suat tinta inútilment. (2) Després els científics socials es queixaran que la gent no es creu les enquestes...