dijous, 31 de juliol del 2014

La llengua en el procés d'independència

Tal com palesa l'esplèndid blog Les llengües a la Catalunya independent, el sobiranisme ha esmerçat molts esforços a discutir la posició de les llengües en una futura Catalunya independent, amb especial obsessió per saber com hi quedarà el castellà. Independentment del que en pensi cadascú -jo ja hi vaig dir la meva a l'Ara- crec que tothom estarà d'acord que el sobiranisme ha fet un esforç per no semblar excessivament unilingüe, està fent campanya també en castellà, i fins i tot amb col·lectius d'expressió prioritària castellana com Súmate i altres.

Potser passa més desapercebut, però el cert és que aquest traspàs de fronteres lingüístiques també l'estan duent a terme els sectors unionistes. Tal com han evolucionat les coses, fins i tot als actes més radicals, els espanyolistes es veuen en la necessitat d'emprar també el català. Ahir en vam tenir una prova en la interrupció a crits de la roda de premsa que oferia en president Mas després de l'entrevista amb Mariano Rajoy. Tal com es va poder apreciar, almenys una part dels esgarips eren en català -"Som Espanya!"-... al mateix cor de Madrid! Les fotos també permeten constatar que almenys part de les pancartes estaven escrites en català, tot i que els errors que contenien mostraven clarament que qui les duia, això  del català, no ho domina gaire: "Els Pujol i companys, bé jutjats, a presó".

Aquesta superació dels límits lingüístics no és que sigui sorprenent, perquè quadra amb l'objectiu d'erigir-se en portaveu del màxim de persones i captar simpaties de tots els sectors. Però sí que cal assenyalar-la perquè, de fet, és un tret distintiu del procés català que l'aparta de molts altres conflictes com el quebequès, el flamenc-francòfon, l'ucraïnès, etc. Tal com ja feia notar al meu capítol What's up with Catalonia?, el conflicte nacional català té derivades lingüístiques innegables, però no és essencialment un conflicte lingüístic, i les llengües no en són l'element determinant. Per a bé o per a mal.

PS
Veig que els periodistes de Vilaweb s'han descuidat de citar entre els organitzadors de la mani-boicot d'ahir els integrants de l'autoanomenada Societat Civil Catalana (amb perdó). Ho dic perquè a les fotos es veu clarament com un dels seus impulsors crida per un altaveu.

divendres, 4 de juliol del 2014

Revolució en la indústria editorial catalana?

La infatigable Silvia Senz ens fa arribar aquesta anàlisi sobre compres i fusions empresarials que revolucionaran el mercat mundial del llibre en castellà i, de passada, el del català. Essencialment, sembla que, aclaparada per la crisi en el mercat hispà, els deutes i la batalla per crear grans oligopolis editorials que s'està vivint ara mateix, Planeta es fusionarà amb Penguin Random House.

L'anàlisi conté unes quantes reflexions interessants -per exemple, que això de "la crisi" no és mundial, vaja, que no afecta empreses americanes, angleses i alemanyes, per exemple, però sí catalanes i espanyoles- i algun tòpic -ja fa dècades que es parla del mercat hispà als Estats Units com d'una mena d'Eldorado, oblidant que encara que la immigració  faci créixer el nombre d'hispans en aquell país, els immigrats i sobretot els seus fills tendeixen a assimilar-se lingüísticament en poc temps al país d'acollida.

Tanmateix, a mi m'interessa especialment la notícia per la part que ens toca als catalans en dos sentits. D'una banda, si la megafusió es produeix, la major part de l'edició en català passarà a dependre d'una immensa multinacional, amb els avantatges i  els inconvenients que això representa: dependències internacionals, però també facilitats per a la importació de novetats i per a la traducció i l'exportació dels autors catalans. D'altra banda, sospito que aquesta megafusió  des de la feblesa desideologitzarà la posició de les editorials en castellà enfront del Procés. Lara havia advertit que no tenia sentit que una empresa editorial en castellà tingués la seu en un país on aquest idioma no fos la llengua oficial i va arribar a amenaçar que potser s'enduria Planeta a Espanya si el procés de recuperació de sobirania culminava en independència. Ara, els manaires del conglomerat empresarial tindran la seu en països on el castellà ni tan sols s'entén i sospito que els interessarà el balanç de resultats més que no pas les preferències ideològiques de l'amo. De retop, a més, la megafusió pot tenir efectes positius per al manteniment de Catalunya dins la Unió Europea, perquè tal com adverteix l'economista Miquel Puig incansablement, les multinacionals radicades a Catalunya són les més interessades a evitar qualsevol mena d'exclusió o aranzel que els dificulti el negoci, i seran les primeres a pressionar tant Brussel·les com Madrid perquè no se'ns aparqui als llimbs o en galàxies llunyanes. I és que les elits transnacionals són precisament això, transnacionals, encara que es guanyin la vida en terrenys tan nacionals com la llengua escrita.

PS
Una anècdota personal com a exemple trivial dels beneficis de la internacionalització de les nostres editorials i dels reptes que cal que superin les editorials en català. Fa dies que em volta pel cap la idea de comprar el llibre de Thomas Pikeyty que està revolucionant el món polític i econòmic als Estats Units i, de fet, he estat a punt d'adquirir-lo en anglès en una llibreria de Barcelona. Em van aturar les dimensions del volum i el fet que l'original, de fet, és en francès. Doncs bé, acabo de veure que ja  tenim traducció al català de L'economia de les desigualtats, precisament a Edicions 62, i a mi ni m'havia arribat ni se m'havia acudit que pogués ser-hi. Mea culpa... però potser no del tot. Com pot ser que no l'hagi vist anunciat enlloc?