dissabte, 20 de desembre del 2014

Em temo que és la llengua, amics sociòlegs...

Aquesta setmana s'han fet públics dos estudis contradictoris sobre la societat catalana, el del CEO i el de l'ICPS de la UAB. Tots dos ofereixen dades similars en alguns punts, com ara l'avenç espectacular de Podemos/Podem a Catalunya, que sembla haver esdevingut el successor del PSC (PSC-PSOE) a les eleccions espanyoles. Però també divergeixen en força aspectes, especialment en un punt crucial: segons l'enquesta del CEO, ara com ara hi hauria un empat tècnic entre independentistes i unionistes, mentre que segons l'ICPS els independentistes guanyarien per 49,9% enfront del 27% d'unionistes. Segons el CEO, a més, l'independentisme hauria caigut nou punts des del darrer estudi, mentre que per a l'ICESP encara hauria augmentat. Com pot ser?

De manera general, els observadors més partidistes tenen tendència a atribuir les diferències entre enquestes a la voluntat d'afavorir determinats resultats a obscures maniobres en què els resultats estarien determinats per la voluntat d'influir en l'opinió del públic. Déu nos en guard de dir que aquest fenomen no es produeix mai. Però em temo que en el nostre cas, les divergències entre resultats tot sovint es deuen a una altre factor, més aviat tècnic, que llasta la demoscòpica catalana des de fa dècades. Em refereixo als plantejaments alingües dels nostres especialistes.

M'explico. A l'hora de fer una enquesta, als països nacionalment homogenis s'utilitzen una sèrie de variables com el sexe, l'edat o la grandària del lloc de residència que solen permeten d'acostar-se força bé a l'objectiu d'entendre com funciona el país. Malauradament, quan parlem de societats nacionalment complexes com la nostra, aquestes variables no són suficients, perquè la identificació lingüístico-nacional és determinat per entendre un munt de coses, com ara l'orientació electoral. Vaja, suposo que no descobrim pas la lluna si diem que els votants de CiU i ERC són majoritàriament diferents, en termes lingüístics, que els del PSC(PSC-PSOE) i els del PP. Doncs bé, digueu-me fanàtic de la meva disciplina, però a mi em sembla obvi que, per entendre fenòmens com el comportament electoral del país cal partir d'una mostra raonablement acurada també des del punt de vista lingüístic. I aquí ve el problema.

Resulta que les facultats de ciències socials catalanes no imparteixen pràcticament mai docència de sociologia, demolingüística de la llengua o politologia lingüística. En aquestes facultats s'hi imparteix sociologia de la religió, del gènere, antropologia cultural, tot el que vulgueu, però no pas sociologia de la llengua. La llengua, per als filòlegs, sembla que pensin. En aquest sentit, són, com vaig analitzar en aquest article, alingües. a mi sempre m'ha semblat fascinant: és com si els sociòlegs americans decidissin prescindir d'allò que en diuen la raça per entendre la societat estat-unidenca. Oi que sona poc assenyat? Doncs això mateix ens passa aquí, em temo. Lògicament, els sociòlegs, els demògrafs i els politòlegs que surten a treballar amb una formació sociolingüística ínfima, dissenyen estudis en què aquesta variable té com a molt un tractament com a molt marginal. I això, en un país com Catalunya, es paga.

Fa uns anys vaig encarregar al sociòleg Rafael Castelló que fes una exploració d'una sèrie d'enquestes fetes pel CIS al País Valencià per veure si podíem usar-les per fer un seguiment de l'evolució lingüística al sud del domini. El resultat va ser decebedor. Resulta que com que els savis del CIS tractaven el País Valencià com si fos lingüísticament uniforme, les seves mostres de vegades incloïen més valencianoparlants i d'altres n'incloïen molts menys, fins al punt que resultava molt dfícil, si no imposible, de fer una evolució de la societat del País Valencià seguint aquell munt d'enquestes. Aquesta mancança també tenia, entre d'altres, repercussions electorals, però els autors no semblaven haver-ho percebut. Quin gavadal de diners públics llençats per la finestra!

Fa pocs dies que Jordi Muñoz ja ha fet notar que per entendre adequadament les dades del CEO cal tenir present que aquests treballs fins ara incloïen una mostra de catalanoparlants superior a la real. El darrer treball s'acosta més a les proporcions dels votants que no pas els anteriors, d'on es deduiria que ara les seves dades són més precises -i, per cert, el suport a la independència no hauria minvat, ans al contrari. Pel que fa al treball de l'ICPS, no he vist cap anàlisi similar i no disposem de les dades de primera llengua, però un cop d'ull a les dades del seu treball de l'any 2013 permet sospitar que deu sobrevalorar el nombre de catalanoparlants. La mostra d'aquell any tenia un 43% d'habitants de llars catalanoparlants, un 46,9% de llars castellanoparlants, un 6,6% d'informants de llars bilingües i un 4,5% de persones que vivien en llars on habitualment es parlaven altres llengües.  Si ens limitem a les persones amb nacionalitat espanyola -els únics que previsiblement podrien votar- resulta que els percentatges són de 51,8% de llars catalanes i 41% de llars castellanes, a les quals caldria afegir un 2,5% sobre el total de votants de llars castellanoparlants amb doble nacionalitat. Doncs bé, suposo que dient que segons la darrera Enquesta  sobre els Usos Lingüístics EULP 2013 a Catalunya hi hauria un 10% de gent que no parla cap llengua a casa perquè viu sola, un 28,7% que hi parla més aviat català, un 44,7% que hi parla més aviat castellà i un 7,2% que hi parla més o menys igual totes dues llengües no caldrà que m'estengui gaire més en els problemes de representativitat (sociolingüística, si més no) de la mostra.

Acabo. El ball de dades d'aquests dos dies ens ensenya dues coses, a gent diferent. La primera, que l'independentisme té un feinada enorme per davant si vol acabar de consolidar-se com a força majoritària - i que els partidaris de la unió amb Espanya no arriben al 50%, tot sigui dit de passada. I la segona, que potser ja comença a ser hora que els nostres científics socials comencin a aprofitar la molt bona feina que s'ha fet durant les darreres dècades en demolingüística. Més que res, en benefici de tots plegats. Ells inclosos.